Recetas para el amor

No results found.

No results found.

Para la mujer enamorada, conejo agridulce con cebolletas y ciruelas. Para el pirómano reprimido, parrillada de carnes.Para el mochilero, empedrado. Para las que están a régimen, ensalada variada. Para las mujeres que se quieren, pastel de rape y gambas. Para el marido que piensa en la otra, patatas viudas a la pimienta verde.

Mucho más que un compendio de recetas. Con este libro descubriréis cómo la magia terapéutica de la cocina os ayudará a ser más felices, a querer más a los demás, a salir de crisis personales y a reíros de la vida. Disfrutaréis con los platos de siempre y con el entusiasmo y el agradecimiento de las autoras.

Fitxa tècnica

Col·lecció:

Enquadernació: Cartoné

Format: 16 x 23 cm

Descarrega la portada
Josefa Contijoch

(Manlleu, 1940) Filla d'una família d'impressors i llibreters. Estudia comerç i idiomes a les germanes carmelites de Manlleu. Després estudia filologia a la Universitat de Barcelona. Entre 1963 i 1967 va formar part del grup literari Cau Faluga de Manlleu. Des de l'any de la seva creació (1992, per iniciativa de Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal) forma part del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN Club; és de l'equip fundador del col·lectiu Quark Poesia de la UAB.

Les seves primeres obres de poesia són dels anys 60 i les escriu en castellà, serà uns anys més tard quan comença a publicar en català: Quadern de vacances (una lectura d'El segon sexe) (1983; Premi Miquel Martí i Pol de poesia de Comissions Obreres el 1981), Ales intactes (1996; Premi de Poesia Salvador Espriu 1994), Les lentes il·lusions (2001; Premi Màrius Torres 2000) i Congesta (2007). Ha escrit novel·les com Potala (1986), La dona liquada (1990) o Els dies infinits (2001); i narrativa infantil. També conrea els gèneres de crítica literària o assaig, amb llibres com Les vacants (2005), i és traductora del francès.

(Barcelona, 1942 - Castellterçol 2010). Filla de pare mestre, als dos anys va a parar a Castellterçol. Fou la primera dels set germans que vindrien després. A Castellterçol, en una escola rural unitària, va fer la carrera de mestre i va anar set anys al Seminari de Vic a aprendre llatí i grec. El seu pare, mestre de més de seixanta alumnes, va necessitar la seva ajuda per fer els batxillers de lletres. L’any 1964 surt a concurs la plaça de bibliotecària de Castellterçol i passa a ser-ne la titular fins a l’any 1999, 35 anys a la biblioteca. Prejubilada als cinquanta-set anys i «cul inquiet», busca una sortida al terror de la jubilació i aprèn a l’Escola de La Garriga l’ofici de vitraller. Diplomada en dansa per la UAB, va ser directora de l’Esbart Rosa d’Abril fundat pels seus pares l’any 1946. I cuinar...? Va cuinar per a una colla de nou des de ben jove. Després ha cuinat per als amics, i fruit d’això, amb la Josefa Contijoch van escriure dos llibres: Receptes per estimar (2003) i Més receptes per estimar (2007) d’Ara Llibres. Continuant amb les receptes, al 2009 publica Receptes per arribar a final de mes (Ara Llibres).

Josefa Contijoch

(Manlleu, 1940) Filla d'una família d'impressors i llibreters. Estudia comerç i idiomes a les germanes carmelites de Manlleu. Després estudia filologia a la Universitat de Barcelona. Entre 1963 i 1967 va formar part del grup literari Cau Faluga de Manlleu. Des de l'any de la seva creació (1992, per iniciativa de Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal) forma part del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN Club; és de l'equip fundador del col·lectiu Quark Poesia de la UAB.

Les seves primeres obres de poesia són dels anys 60 i les escriu en castellà, serà uns anys més tard quan comença a publicar en català: Quadern de vacances (una lectura d'El segon sexe) (1983; Premi Miquel Martí i Pol de poesia de Comissions Obreres el 1981), Ales intactes (1996; Premi de Poesia Salvador Espriu 1994), Les lentes il·lusions (2001; Premi Màrius Torres 2000) i Congesta (2007). Ha escrit novel·les com Potala (1986), La dona liquada (1990) o Els dies infinits (2001); i narrativa infantil. També conrea els gèneres de crítica literària o assaig, amb llibres com Les vacants (2005), i és traductora del francès.

(Barcelona, 1942 - Castellterçol 2010). Filla de pare mestre, als dos anys va a parar a Castellterçol. Fou la primera dels set germans que vindrien després. A Castellterçol, en una escola rural unitària, va fer la carrera de mestre i va anar set anys al Seminari de Vic a aprendre llatí i grec. El seu pare, mestre de més de seixanta alumnes, va necessitar la seva ajuda per fer els batxillers de lletres. L’any 1964 surt a concurs la plaça de bibliotecària de Castellterçol i passa a ser-ne la titular fins a l’any 1999, 35 anys a la biblioteca. Prejubilada als cinquanta-set anys i «cul inquiet», busca una sortida al terror de la jubilació i aprèn a l’Escola de La Garriga l’ofici de vitraller. Diplomada en dansa per la UAB, va ser directora de l’Esbart Rosa d’Abril fundat pels seus pares l’any 1946. I cuinar...? Va cuinar per a una colla de nou des de ben jove. Després ha cuinat per als amics, i fruit d’això, amb la Josefa Contijoch van escriure dos llibres: Receptes per estimar (2003) i Més receptes per estimar (2007) d’Ara Llibres. Continuant amb les receptes, al 2009 publica Receptes per arribar a final de mes (Ara Llibres).

Et pot interessar

Cuines pim pam

Natura viva. Les Cols restaurant

Una òpera gastronòmica

Les postres d’en Jordi Roca

Los postres de Jordi Roca

Confessions d’un sommelier

Cuines