Mai no és tard. 11 històries d’amor en la maduresa

“L’amor, entès com una passió, com un foc que crema, s’associa sovint amb l’adolescència, amb la joventut, amb un temps on tot és neguit i rauxa, on no hi ha espai per aturar-se a meditar i qualsevol cosa és una urgència, un deliri puntual, un menjar-se l’univers, una necessitat d’engolir el món sense espera i sense matisos de cap classe. Però l’amor, la passió i els neguits de l’ànima i del cor no són només patrimoni exclusiu de les desfermades hormones adolescents i el cert és que a qualsevol edat es pot arribar a sentir la punxada del desig, la bafarada invasora dels sentiments que et trasbalsen, que t’emocionen i que et fan sentir viu. De fet, i encara que pugui semblar tot el contrari, la que els amants de la correcció del llenguatge han batejat com a tercera edat és una època ben propícia i força favorable per lliurar-se sense gaires escarafalls a l’abraçada oberta de l’amor i de les passions del cor i també, per què no, de la carn.”