(Ses Salines, 1992) Escriu des de -i sobre- les fronteres textuals i vivencials. És autor de les novel·les Ariel i els cossos (2019) i El dia que va morir David Bowie (2016), amb què va guanyar el premi Time Out Barcelona al Creador de l’Any, dels contes de Maracaibo (2014) i de diverses obres teatrals, com Un torrent que era la mar (2013, premi Ciutat de Badalona de teatre) o Transbord (2018). També ha tingut cura del volum biogràfic Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors (2016) i d’Amors sense casa (2018), la primera antologia de poesia LGBTQ catalana. Les nenes que llegien al lavabo, reconegut amb la beca SOS Cultura de la Fundació Carulla, és el seu primer llibre de no-ficció.
Les nenes que llegien al lavabo
No results found.
No results found.
«És l’hora de posar els ulls en cursiva. De deixar prejudicis i expectatives entre els dos signes del parèntesi. D’oblidar per un instant tot allò que us han dit sobre quan, per què, on i com heu de llegir un llibre: comença l’aventura i ho farem amb bona lletra, a poc a poc. Com quan érem petits.»
Quin va ser l’últim cop que vas llegir el que realment et venia de gust?
En plena nit, de matinada, al lavabo o sota la llum furtiva de la nostra habitació. Per no fer esport, per no fer els deures o perquè senzillament no ens venia de gust res més. Tots els lectors i escriptors hem estat infants, un dia, i molts de nosaltres ens hem vist obligats a mantenir la nostra passió en la més estricta intimitat. Hem estat nenes que llegien al lavabo, entre l’amagatall i l’aventura, i llegíem i escrivíem exactament allò que volíem en cada moment. Què ha passat, però, des d’aleshores? Quan va ser que ens van començar a dir què era llegible i què no, què es podia escriure i què valia més que guardessim dins el calaix?
Entre l’assaig i la narració, entre la reflexió i la vivència, Les nenes que llegien al lavabo és un clam a la llibertat en la lectura i l’escriptura. Un recorregut pels episodis de la memòria més íntima i alhora col·lectiva de totes aquelles persones amants de la literatura que, ja adultes, s’han atrevit a llegir i a escriure lluny de cànons i mirades de reüll.
Amb el suport del Ministeri de Cultura i Esport d’Espanya
Fitxa tècnica
Enquadernació: Tapa tova
Format: 16 x 23 cm
- ISBN: 978841780455
- Pàgines: 144
- Data publicació: 22/02/2021
- Idioma:Català
Entrevistes
1
2
1
Més 324: L’escriptor Sebastià Portell ens presenta Les nenes que llegien al lavabo
El Periódico: Crítica de Les nenes que llegien al lavabo: la venganza de las lectoras encerradas en los váteres
El matí de Catalunya Ràdio: Sebastià Portell: “Llegir no dona beneficis fiscals”
Ajuntament de Barcelona: Sebastià Portell: “Si canviem la literatura i la manera com la vivim, haurem començat a canviar el món”
El Nacional: Sebastià Portell: “No me importaría que el leer me hiciera perder el escribir”
Surt de casa: Sebastià Portell: “Són els lectors els qui desxifren i reescriuen els llibres”
Faristol: Lectura recomanada
2
(Ses Salines, 1992) Escriu des de -i sobre- les fronteres textuals i vivencials. És autor de les novel·les Ariel i els cossos (2019) i El dia que va morir David Bowie (2016), amb què va guanyar el premi Time Out Barcelona al Creador de l’Any, dels contes de Maracaibo (2014) i de diverses obres teatrals, com Un torrent que era la mar (2013, premi Ciutat de Badalona de teatre) o Transbord (2018). També ha tingut cura del volum biogràfic Antònia Vicens. Massa deutes amb les flors (2016) i d’Amors sense casa (2018), la primera antologia de poesia LGBTQ catalana. Les nenes que llegien al lavabo, reconegut amb la beca SOS Cultura de la Fundació Carulla, és el seu primer llibre de no-ficció.
Et pot interessar
Mare Mar
Emprèn el teu futur
Si Lenin aixequés el cap
Envoltat d’idiotes
Les postres d’en Jordi Roca
Una vida a les muntanyes – edició de col·leccionista
El Búnquer confidencial
