En carn i ossos

Quan la realitat reclama convertir-se en matèria literària se li ha de fer cas. I per això han pres forma aquests 12 + 1 relats ordenats en cronologia històrica que es llegeixen, és clar, des de l’ara mateix. La manipulable por de les masses? Per exemple. O la violència contra les dones, o les guerres que sempre castiguen els pobres, o la corrupció política, o la injustícia dels aparells de justícia. Sense grandiloqüències, però: la mirada narrativa se centra en la petita escala, en la concreta dimensió humana dels esdeveniments. O en els estats d’ànim: la nena que ansieja l’atenció exclusiva del pare, el cervell que fuig d’un treball alienant.

En carn i ossos parla amb cruesa de nosaltres, els humans, i del món que ens hem construït. Hi ha el desemparament / la desemparança de l’individu davant de la força autoritària i hi ha la seva voluntat de resistència, que de vegades triomfa i de vegades s’esberla i de vegades no se sap. Hi ha l’art i la venjança i el poder. Hi ha l’egoisme, també, en reducció personal o en menyspreu general de la vida dels altres. I hi ha l’amor, segons com, fins i tot.

Un joc de veus i d’estils i d’intencions, de referències. De tons, també. De tons literaris. Perquè cada relat ofereix el seu, al servei de la història que conté o viceversa. Núria Cadenes transita els límits entre gèneres per bastir aquest conjunt sense etiquetes on desplega el seu domini de la tècnica i del batec narratius, que modela amb una llengua viva i dúctil.