El maqui que encara lluita

Quan els teus ideals són el teu motor.

Joan Busquets (Barcelona, 1928) és el maqui que encara lluita. Va passar la seva infància i joventut entre militants de la CNT i la UGT, treballadors i treballadores de Barcelona compromesos amb el canvi social. Era un nen quan va esclatar la guerra, però en créixer es va implicar en la lluita contra el franquisme. Es va unir al maquis amb vint anys, després d’haver creuat tot sol els Pirineus amb divuit. La policia franquista va detenir el seu grup després d’una acció sonada a Terrassa, i va ser condemnat a pena de mort. Finalment, la judicatura va commutar-la per vint anys en presons franquistes, d’on va intentar escapar en almenys una ocasió.

En Joan passava les hores mortes imaginant plans per escapar-se de la presó. Des de fabricar una pistola amb molles de pa i betum, a aprendre a tocar el trombó per camuflar el so en serrar els barrots de la cel·la.  En sortir el 1969, amb quaranta-un anys, va exiliar-se a França de nou fugint d’un fort assetjament policial. I un cop allà, va haver de confinar-se a Normandia després de ser detingut a París, el 1976, coincidint amb una visita de Joan Carles I.

Des d’aleshores, ha estat un militant incansable pel reconeixement del maquis amb una lluita que l’acompanya encara avui. Després de dos exilis a França i molts nous inicis, amb prop d’un segle de vida i una memòria per llegar i la recuperació de la memòria històrica. Ha tornat en diverses ocasions a Catalunya, però ha continuat vivint sempre al nord del país gal, al poblet de Picauville, i on el periodista Enric Garcia Jardí l’ha anat a trobar per donar forma, tal com si fos una novel·la, a la seva increïble i valuosa biografia. De presó i exili a memòria vital.