Un milió d’illes

Coneix les illes de Jaume Bartrolí.

L’illa és el lloc de les meravelles. L’amagatall de tresors. L’indret on tot és possible. L’escenari d’aventures i prodigis. El país on viuen les fades. La terra de l’inèdit. L’últim refugi. Un lloc paradisíac. Així ho fan creure les lectures de la infància i moltes també d’adultes. I així és com esdevé objecte del nostre desig. Qui no ha dit algun cop que voldria anar-se’n a sota una palmera a una illa solitària? A Un milió d’illes trobareu un recull d’una vida de viatges increïble a illes d’arreu del món.

En el nostre imaginari les illes sovint són llocs de somni o d’aventura: illes desertes, paradisíaques, isolades, utòpiques… a la vida real també existeixen llocs així, però sovint són molt diferents de com ens els imaginàvem. Bartrolí comença el seu viatge duent-nos a illes idealitzades, desitjades o utòpiques: Caye Caulker, Samoa, Uoleva o Tristan da Cunha.

Tanmateix, les illes no són eternes, també neixen i moren; algunes fins i tot són efímeres. Així, anem a l’Illa Falcon i a les Tonga, i d’allà a les Frisones per descobrir que hi ha illes errants. I a través de la literatura, perquè ja no s’hi pot fer peu, ens acostem a indrets desapareguts: de Maria Teresa, descrita per Verne, a Geirfuglasker, antiga llar de pingüins al sud d’Islàndia. Les illes són fràgils, i també és cosa nostra no continuar eixamplant aquesta llista de desaparicions.

Finalment, l’autor es fixa en la idiosincràsia de les illes: qui governa Hawaii o Martinica? Qui es baralla a les Malvines? I qui en fa de noves, creades artificialment? Bartrolí també repassa històries úniques com la de Tuvalu: davant l’amenaça del canvi climàtic, el país ha comprat terres a Austràlia per a moure tota la població quan el mar s’empassi l’illa definitivament. Per acabar, l’autor es pregunta que passa quan l’edèn es massifica: com sobreviuran Santorí, a Grècia, o les Balears?