Tinc algunes certeses i molts dubtes

Natza Farré

No results found.

Quan era jove i llegia els articles dels diaris creia fermament que quan fos adulta tindria les idees tan clares com aquelles dones i homes que amb les seves reflexions m’ajudaven a teixir les meves pròpies. Aleshores encara no sabia que fer-se gran volia dir, entre d’altres coses, que augmenten les preguntes i escassegen les respostes.

Amb ironia i contundència, Natza Farré posa el dit a la nafra als principals problemes del nostre temps.

Natza Farré mira el món i s’hi rebel·la. Contra el racisme, la fòbia a la diversitat, la desigualtat, la monarquia, el futur del planeta, el malaltís índex de productivitat que regeix les nostres vides i totes les cares de la violència masclista. No proposa receptes infal·libles per a cap d’aquests problemes, però ens ofereix la seva mirada vibrant, incisiva i compromesa per fer-nos pensar de manera autònoma.

Des de fa anys comparteix a la premsa cada setmana les lliçons apreses i les preguntes perpètues. Les reflexions que trobareu en aquest llibre, formulades amb la fermesa i l’humor que la caracteritzen, emergeixen d’un anhel profund de justícia, i són testimoni d’una sensibilitat i una saviesa singulars. Text a text, Natza Farré ens convida a trobar plegades la manera de viure una mica més en harmonia.

Fitxa tècnica

Gènere: Actualitat

Etiquetes: Feminisme i gènere

Enquadernació: Tapa blanda

Format: 22 x 15 cm

Punts de venda

Entrevistes

Natza Farré

Periodista y comunicadora feminista catalana

Vaig néixer a Barcelona l’hivern del 1972, quan encara no havia acabat la dictadura de Franco. Soc la petita de sis germans i la gran de la meva família. Treballo i he treballat a diversos mitjans de comunicació, escric cada setmana un article d’opinió al diari Ara i he publicat Curs de feminisme per microones (Ara Llibres) i Que no t’expliquin contes! (Amsterdam). He estat la comissària de l’exposició Feminista havies de ser i autora de l’obra de teatre IF (L’últim desig). També soc la creadora del podcast El nou paradigma, perpetrat conjuntament amb la Judit Martín. Suposo que em queden moltes coses per fer, però jo em quedaria mirant una llar de foc encesa sense fer res. A l’hivern.

Sobre l'autor/a