La vida és un guió

No results found.

No results found.

“Gràcies a tots per barrejar les seves vides amb la vida inventada de la pel·lícula. Per fer-me recuperar el mirall del que desitjaríem que fos real. Per demostrar-me, amb cartes, missatges, somriures, silencis, fets, que les pel·lícules serveixen per alguna cosa fràgil, tènue, momentània, innombrable, però poderosa. Sé que, a partir d’ara, no podré viure i rodar de la mateixa manera. Que la meva vida sense la pel·lícula seria una altra.”

A La vida és un guió, Isabel Coixet, una de les cineastes amb més prestigi del món, ens obre per primera vegada el seu cor apassionat per mostrar-nos racons de la seva infància, manies, pors, addicions, obsessions, el seu compromís contra la violència de gènere, històries sobre el millor cinema i tots els secrets del rodatge de la seva útlima gran pel·lícula Mi vida sin mí.

Fitxa tècnica

Enquadernació: Rústica amb solapes

Format: 13,5 x 21 cm

Descarrega la portada

(Barcelona, 1962) Amb poc més de vint anys escriu articles i entrevistes per a la revista Fotogramas, i dirigeix el curtmetratge Mira y verás, amb el qual obté el seu primer premi. Combina les seves aportacions al cinema amb tasques de creativa publicitària. Funda la productora Eddie Saeta i més tard la productora cinematogràfica Miss Wassabi. Escriu i dirigeix les pel·lícules Cosas que nunca te dije, A los que aman -amb la qual obté, entre d'altres, el Premi Ciutat de Barcelona- i Mi vida sin mí, que li ha proporcionat una fama merescuda gràcies a nombrosos premis i mencions rebudes, entre els quals destaca el Premi Goya al millor guió adaptat i a la millor cançó original, de Chop Suey.

(Barcelona, 1962) Amb poc més de vint anys escriu articles i entrevistes per a la revista Fotogramas, i dirigeix el curtmetratge Mira y verás, amb el qual obté el seu primer premi. Combina les seves aportacions al cinema amb tasques de creativa publicitària. Funda la productora Eddie Saeta i més tard la productora cinematogràfica Miss Wassabi. Escriu i dirigeix les pel·lícules Cosas que nunca te dije, A los que aman -amb la qual obté, entre d'altres, el Premi Ciutat de Barcelona- i Mi vida sin mí, que li ha proporcionat una fama merescuda gràcies a nombrosos premis i mencions rebudes, entre els quals destaca el Premi Goya al millor guió adaptat i a la millor cançó original, de Chop Suey.

Et pot interessar

Natura viva. Les Cols restaurant

Una aniquilació fallida

El maqui que encara lluita

Alps, més enllà dels límits

Maleït futbol

Un milió d’illes

El meu refugi i la meva tempesta