La Paraula que em sosté

La Paraula com a guia i refugi per a qui ha patit una pèrdua. Una guia també per a qui busca comprendre com el dolor pot donar pas a una forma nova d’esperança.

Un acompanyament per a qui ha patit una pèrdua, però també per a qui busca comprendre com el dolor pot donar pas a una forma nova d’esperança. El dolor no se supera, es transforma. I en aquest procés, la paraula pot ser refugi, guia i companyia.

Francesc Torralba continua el camí iniciat després de la mort del seu fill, sobre la qual ja va reflexionar en la seva anterior obra, “No hi ha paraules“. Si aquell primer text sorgia de l’impacte i el silenci, aquest neix d’una paraula serena, reposada i en la profunditat interior.

Des de la seva doble mirada com a teòleg i com a pare, l’autor ens ofereix una reflexió íntima sobre com el dol, viscut sense evasions, pot convertir-se en una cerca de sentit. Alhora, la Paraula també pot convertir-se en una forma diferent de guia, pau i consol.

Lluny de donar respostes tancades, comparteix una experiència. Com una cosa tan profundament humana com el dolor pot transformar-se en camí, aprenentatge, fins i tot, llum. Per a Francesc Torralba, la teologia és precisament això. És l’art de posar paraules al misteri que som i que travessem.