El meu refugi i la meva tempesta

Memòria d’una mare: refugi i tempesta.

«Potser, més que una filla que plora la mort de la seva mare, la ploro en tant que escriptora que ha perdut el seu tema més fascinant. Que la meva mare, la meva gàngster, prengui vida en aquestes pàgines. Va ser el meu refugi i la meva tempesta. »

Vint-i-nou anys després de la publicació de “El déu de les petites coses” (Amsterdam, 2025) i guanyadora del Premi Booker 1997, l’aclamada Arundhati Roy torna amb força, aquest cop amb les seves memòries. Un relat apassionant, íntim i inspirador, de com l’autora es va convertir en la persona i l’escriptora que és avui. Modelada per diverses circumstàncies però, sobretot, per la seva complexa relació amb la seva extraordinària i singular mare. Una mare a priori despòtica que alhora va crear una escola i va fer canviar la llei de succesions, que no afavoria les dones. La història familiar va trenada a l’activisme de Roy i trobarem crítiques al patriarcat, el masclisme i la desigualtat.

Nascuda de la riuada de records i emocions provocada per la mort de la seva mare Mary, aquesta és una autobiografia sorprenent, sovint commovedora i en molts moments divertida de la vida d’Arundhati Roy, des de la infància fins al present, des de Kerala fins a Delhi.