Coberta del llibre "Com guanyar els fatxes", de Gabriel Rufián.

Com guanyar els fatxes

No results found.

No results found.

«Jo vinc de la merda. A mi em van dir moltes vegades que on em pensava que anava i que no podia. A mi ningú m’esperava aquí.»

Amb aquesta declaració d’intencions arrenca Gabriel Rufián Com guanyar els fatxes. Un retrat cru de la realitat social i política del present. Amb l’estil afilat que caracteritza les seves intervencions al Congrés, Gabriel Rufián dissecciona l’extrema dreta i dona les claus per combatre-la.

Si ets fatxa, aquest llibre pensa en tu.
Si ets d’esquerres, aquest llibre parla de tu.
I si no saps què ets, aquest llibre és per a tu.
Aquest llibre no ofereix puresa; aquest llibre ofereix respostes.

Fitxa tècnica

Col·lecció:

Gènere:

Enquadernació: Rústica amb solapes

Coberta del llibre "Com guanyar els fatxes", de Gabriel Rufián.
Descarrega la portada
Gabriel Rufián Romero

Gabriel Rufián va néixer a Santa Coloma de Gramenet un 8 de febrer de 1982. El veiem cada setmana en un faristol amb vestit i corbata, en conflicte constant, però quan acaba se'n va a casa i no discuteix amb ningú. Només escolta. Sempre amb una orella a la carrer. Pensa mentre surt a córrer. És obsessiu i memoritza, perquè Anguita li va dir que un polític havia d'estudiar sempre. No li agrada llegir al faristol. Perquè quan parles amb algú el mires a la cara… per què ha de ser diferent al Congrés? Les dades són sobre la taula: és el polític més ben valorat a Catalunya i el més ben valorat a Espanya. Té un milió de seguidors a X i ja no sap ni quants a TikTok. Si ara mateix s'equivoca i tecleja quatre caràcters sense sentit en una xarxa social, recull centenars de retuits en un parell de minuts. Però, enmig de tot plegat, Rufián no hi és només per comentar o inventar una realitat que no existeix a les xarxes, sinó sobretot per canviar amb lleis una realitat que no li agrada. I, per fer-ho, sap que cal una cosa: arribar a més gent.

Gabriel Rufián Romero

Gabriel Rufián va néixer a Santa Coloma de Gramenet un 8 de febrer de 1982. El veiem cada setmana en un faristol amb vestit i corbata, en conflicte constant, però quan acaba se'n va a casa i no discuteix amb ningú. Només escolta. Sempre amb una orella a la carrer. Pensa mentre surt a córrer. És obsessiu i memoritza, perquè Anguita li va dir que un polític havia d'estudiar sempre. No li agrada llegir al faristol. Perquè quan parles amb algú el mires a la cara… per què ha de ser diferent al Congrés? Les dades són sobre la taula: és el polític més ben valorat a Catalunya i el més ben valorat a Espanya. Té un milió de seguidors a X i ja no sap ni quants a TikTok. Si ara mateix s'equivoca i tecleja quatre caràcters sense sentit en una xarxa social, recull centenars de retuits en un parell de minuts. Però, enmig de tot plegat, Rufián no hi és només per comentar o inventar una realitat que no existeix a les xarxes, sinó sobretot per canviar amb lleis una realitat que no li agrada. I, per fer-ho, sap que cal una cosa: arribar a més gent.

Et pot interessar

Europa és un estat d’ànim

Palestina des de dins

La veritat del cas Comorera

Si Lenin aixequés el cap

La catalana llengua

Xavier Trias. En conclusió

L’home de la porteria