Una aniquilació fallida

Herències enverinades del desig femení. Per a Carlota Gurt, hi ha alguna cosa que no acaba d’encaixar en el relat que hem heretat sobre la libido femenina. Des de fa segles, el discurs dominant ha insistit que les dones tenen menys desig que els homes, que són més contingudes, més racionals i menys apassionades. Aquesta idea, repetida fins a l’avorriment, s’ha convertit en un mite que ha condicionat la manera com la societat ha percebut i jutjat les dones. Però la realitat és ben diferent.

Per qüestionar aquest relat, l’autora recupera textos escrits al llarg de la història que mostren com s’ha intentat explicar, controlar i fins i tot reprimir el desig femení. Amb aquesta recerca, evidencia que allò que sovint s’ha presentat com una veritat universal no és més que una construcció cultural i patriarcal destinada a limitar la llibertat sexual i el desig de les dones.

El seu objectiu és derrocar aquest mite i oferir una mirada més honesta i alliberadora sobre el desig. D’aquesta manera, Carlota Gurt proposa repensar el relat col·lectiu, demostrant que el desig femení és tan intens, divers i legítim com qualsevol altre.

El text que teniu a les mans és la versió literària del monòleg del Festival Clàssics 2025, que té com a eix central el desig.