Sedició a la granja

Nosaltres, els humans, som uns animals extraordinàriament especials, però animals al cap i a la fi. Ens les donem d’espècie súper intel·ligent, però no n’hi ha cap altra que s’estigui carregant el planeta ni que l’hagi convertit en un veritable infern per a les altres espècies: a alguns animals els tenim confinats i amuntegats a l’espera d’un cruel extermini, a uns altres els fem patir per entretenir-nos una estona i a d’altres els cacem a trets perquè no hem sabut gestionar el seu hàbitat o simplement per diversió.

La llista de greuges morals –tortures en nom de la ciència, de la cultura, de l’esport, de la moda…– és interminable i la contaminació que provoca l’explotació animal, literalment per terra, mar i aire, és un despropòsit que ja estem pagant caríssim. Però entre tot aquest egoisme, patiment i destrucció que sorgeix del capitalisme de la desforestació i el fuet –el d’esclavitzar i l’altre– hi ha algun bri d’esperança. També a Catalunya, terra de macrogranges, correbous i foie-gras. 

Les arrels –mai més ben dit– d’una filosofia menys sanguinària i més sostenible s’estan escampant amb força i aquí no som aliens a l’auge del vegetarianisme i el veganisme que recorre Europa. I és que resulta que només hi ha una espècie capaç de revertir tot el mal que causa amb l’explotació animal i és l’única que sap llegir, reflexionar i actuar en conseqüència.

Amb el suport de