Més receptes per estimar

No results found.

No results found.

Després de l’èxit de Receptes per estimar arriba un nou recull de receptes, consells i frases fetes per estimar més i ser feliços. A Més receptes per estimar gaudireu cuinant delicioses receptes passades per les magnífiques expressions plenes de màgia terapèutica i sentit de l’humor. Un receptari curiós i original carregat de gustos i disgustos per cuinar bé i viure millor.

Fitxa tècnica

Enquadernació: Rústica sense solapes

Format: 13,5 x 21 cm

Descarrega la portada
Josefa Contijoch

(Manlleu, 1940) Filla d'una família d'impressors i llibreters. Estudia comerç i idiomes a les germanes carmelites de Manlleu. Després estudia filologia a la Universitat de Barcelona. Entre 1963 i 1967 va formar part del grup literari Cau Faluga de Manlleu. Des de l'any de la seva creació (1992, per iniciativa de Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal) forma part del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN Club; és de l'equip fundador del col·lectiu Quark Poesia de la UAB.

Les seves primeres obres de poesia són dels anys 60 i les escriu en castellà, serà uns anys més tard quan comença a publicar en català: Quadern de vacances (una lectura d'El segon sexe) (1983; Premi Miquel Martí i Pol de poesia de Comissions Obreres el 1981), Ales intactes (1996; Premi de Poesia Salvador Espriu 1994), Les lentes il·lusions (2001; Premi Màrius Torres 2000) i Congesta (2007). Ha escrit novel·les com Potala (1986), La dona liquada (1990) o Els dies infinits (2001); i narrativa infantil. També conrea els gèneres de crítica literària o assaig, amb llibres com Les vacants (2005), i és traductora del francès.

(Barcelona, 1942 - Castellterçol 2010). Filla de pare mestre, als dos anys va a parar a Castellterçol. Fou la primera dels set germans que vindrien després. A Castellterçol, en una escola rural unitària, va fer la carrera de mestre i va anar set anys al Seminari de Vic a aprendre llatí i grec. El seu pare, mestre de més de seixanta alumnes, va necessitar la seva ajuda per fer els batxillers de lletres. L’any 1964 surt a concurs la plaça de bibliotecària de Castellterçol i passa a ser-ne la titular fins a l’any 1999, 35 anys a la biblioteca. Prejubilada als cinquanta-set anys i «cul inquiet», busca una sortida al terror de la jubilació i aprèn a l’Escola de La Garriga l’ofici de vitraller. Diplomada en dansa per la UAB, va ser directora de l’Esbart Rosa d’Abril fundat pels seus pares l’any 1946. I cuinar...? Va cuinar per a una colla de nou des de ben jove. Després ha cuinat per als amics, i fruit d’això, amb la Josefa Contijoch van escriure dos llibres: Receptes per estimar (2003) i Més receptes per estimar (2007) d’Ara Llibres. Continuant amb les receptes, al 2009 publica Receptes per arribar a final de mes (Ara Llibres).

Josefa Contijoch

(Manlleu, 1940) Filla d'una família d'impressors i llibreters. Estudia comerç i idiomes a les germanes carmelites de Manlleu. Després estudia filologia a la Universitat de Barcelona. Entre 1963 i 1967 va formar part del grup literari Cau Faluga de Manlleu. Des de l'any de la seva creació (1992, per iniciativa de Montserrat Abelló i Maria-Mercè Marçal) forma part del Comitè d'Escriptores del Centre Català del PEN Club; és de l'equip fundador del col·lectiu Quark Poesia de la UAB.

Les seves primeres obres de poesia són dels anys 60 i les escriu en castellà, serà uns anys més tard quan comença a publicar en català: Quadern de vacances (una lectura d'El segon sexe) (1983; Premi Miquel Martí i Pol de poesia de Comissions Obreres el 1981), Ales intactes (1996; Premi de Poesia Salvador Espriu 1994), Les lentes il·lusions (2001; Premi Màrius Torres 2000) i Congesta (2007). Ha escrit novel·les com Potala (1986), La dona liquada (1990) o Els dies infinits (2001); i narrativa infantil. També conrea els gèneres de crítica literària o assaig, amb llibres com Les vacants (2005), i és traductora del francès.

(Barcelona, 1942 - Castellterçol 2010). Filla de pare mestre, als dos anys va a parar a Castellterçol. Fou la primera dels set germans que vindrien després. A Castellterçol, en una escola rural unitària, va fer la carrera de mestre i va anar set anys al Seminari de Vic a aprendre llatí i grec. El seu pare, mestre de més de seixanta alumnes, va necessitar la seva ajuda per fer els batxillers de lletres. L’any 1964 surt a concurs la plaça de bibliotecària de Castellterçol i passa a ser-ne la titular fins a l’any 1999, 35 anys a la biblioteca. Prejubilada als cinquanta-set anys i «cul inquiet», busca una sortida al terror de la jubilació i aprèn a l’Escola de La Garriga l’ofici de vitraller. Diplomada en dansa per la UAB, va ser directora de l’Esbart Rosa d’Abril fundat pels seus pares l’any 1946. I cuinar...? Va cuinar per a una colla de nou des de ben jove. Després ha cuinat per als amics, i fruit d’això, amb la Josefa Contijoch van escriure dos llibres: Receptes per estimar (2003) i Més receptes per estimar (2007) d’Ara Llibres. Continuant amb les receptes, al 2009 publica Receptes per arribar a final de mes (Ara Llibres).

Et pot interessar

Renàixer del fang

Emprèn el teu futur

Si Lenin aixequés el cap

Envoltat d’idiotes

Les postres d’en Jordi Roca

Una vida a les muntanyes – edició de col·leccionista

El Búnquer confidencial