Llàgrimes de sal

No results found.

«Respiro amb difi cultats pel cansament. Sento nàusees, una sensació d’opressió al pit. No puc més. Em posaria a cridar. Pots intentar tant com vulguis mantenir al damunt la cuirassa que et permet tirar endavant, però la teva ànima està trasbalsada, inevitablement. És com si estiguéssim en guerra. Una guerra en què no hem triat lluitar i en què estem participant amb armes desiguals. Que ens entrega cada dia desenes de ferits. I no podem fer sinó quedar-nos a la trinxera, en el sentit més literal del terme.»

Pietro Bartolo és el metge que acull en primera instància els migrants que arriben a l’illa de Lampedusa. Els assisteix, en té cura, i, sobretot, els escolta. Aquestes pàgines narren la seva dura, emotiva i exemplar història. La vida d’un nen escanyolit i tímid que es va criar en una família de pescadors, que va estar a punt de morir al mar i que va decidir dedicar-se per complet a proporcionar atenció mèdica a qui més ho necessita. Aquest relat personal s’entrellaça amb els testimonis corprenedors d’aquells que han fugit de la misèria, la fam o la guerra dels seus països d’origen. Tots ells són supervivents d’un llarg viatge pel desert, entre la violència i l’opressió inimaginable. Persones que sovint han vist al mar la mort dels seus éssers estimats, però que, tot i així, no es donen per vençuts i anhelen una nova vida que confi en forjar a Europa.
Des del coratge i el compromís, aquest llibre extraordinari ens apropa la magnitud de la tragèdia de la migració clandestina com no ho ha fet fi ns ara cap altra crònica. Una advertència necessària contra la indiferència de qui no vol veure. Entre el dolor i l’esperança, el testimoni d’una veu autoritzada fent front en primera línia a la pitjor crisi humanitària a Europa des de la Segona Guerra Mundial.

Amb el suport del Departament de Cultura.

Fitxa tècnica

Enquadernació: Rústega amb solapes

Format: 23 x 16 cm

Descarrega la portada
Pietro Bartolo

(Lampedusa, 1956) Va néixer en una família de pescadors i va créixer treballant al vaixell del seu pare. Després d’acabar la carrera de medicina, va tornar a la seva illa natal, on dirigeix l’hospital des del 1991, tasca que combina amb el rescat i l’assistència dels migrants. El doctor Bartolo, conegut també com l’Àngel dels Migrants, ha estat distingit amb diferents honors, com ara el títol de Cavaller de l’Orde al Mèrit de la República Italiana atorgat pel president de la República Giorgio Napolitano, el premi Sérgio Vieira (Cracòvia, 2015) i el premi Don Beppe Diana. Va ser un dels protagonistes de la pel·lícula Fuoccoamare (Ós d’Or al Festival de Berlín, 2016), de Gianfranco Rosi, sobre la crisi migratòria.

Seguiu-lo a Twitter: @bartolopietro1

Lidia Tilotta

És periodista de la TGR, la cap regional de la RAI. Condueix, des de Palerm, Mediterraneo (Rai 3), programa per al qual ha realitzat reportatges dels països de les dues ribes del Mediterrani.

Seguiu-la a Twitter: @LidiaTilotta

Pietro Bartolo

(Lampedusa, 1956) Va néixer en una família de pescadors i va créixer treballant al vaixell del seu pare. Després d’acabar la carrera de medicina, va tornar a la seva illa natal, on dirigeix l’hospital des del 1991, tasca que combina amb el rescat i l’assistència dels migrants. El doctor Bartolo, conegut també com l’Àngel dels Migrants, ha estat distingit amb diferents honors, com ara el títol de Cavaller de l’Orde al Mèrit de la República Italiana atorgat pel president de la República Giorgio Napolitano, el premi Sérgio Vieira (Cracòvia, 2015) i el premi Don Beppe Diana. Va ser un dels protagonistes de la pel·lícula Fuoccoamare (Ós d’Or al Festival de Berlín, 2016), de Gianfranco Rosi, sobre la crisi migratòria.

Seguiu-lo a Twitter: @bartolopietro1

Lidia Tilotta

És periodista de la TGR, la cap regional de la RAI. Condueix, des de Palerm, Mediterraneo (Rai 3), programa per al qual ha realitzat reportatges dels països de les dues ribes del Mediterrani.

Seguiu-la a Twitter: @LidiaTilotta

Et pot interessar

Envoltat d’idiotes

El Búnquer confidencial

No hi ha paraules

Sota la superfície

Hiroshima

Confessions d’un sommelier

La catalana llengua