I tot això com es paga? Cent claus per entendre la Hisenda catalana

No results found.

No results found.

Com hauria de ser la Hisenda catalana? És un factor important per poder declarar la independència? Seria possible en el marc autonòmic? Quants funcionaris necessitaria? Implicaria un canvi de política fiscal? La construcció de la Hisenda catalana explicada amb rigor i d’una manera amena. Una obra que ens parla sense embuts dels problemes que caldria superar per fer-la viable, en una futura República independent o sense desconnectar d’Espanya. Aquest treball de divulgació repassa els interrogants més comuns que ens plantegem sobre la qüestió i apunta les respostes pertinents. Ens mostra també els països que ens poden servir de referents i aporta dades rellevants i estudis comparatius. Alhora, exposa els grans reptes que hauria d’afrontar aquesta nova Hisenda catalana: fugir del model d’Administració Tributària espanyol i dissenyar un sistema fiscal modern, eficient, equitatiu, transparent, comprensible per al ciutadà i homologable al dels països europeus.

Ferran Casas i Roger Tugas resolen en 100 punts clau tots els dubtes que aniran sorgint en tot el procés, aborden el debat sobre una fiscalitat més justa i expliquen com s’ha gestat políticament el projecte i qui són els seus protagonistes. Aquesta és una obra per a no-economistes convençuts de la radical necessitat de tenir el model econòmic català ben apamat. Perquè la Hisenda ha de ser un dels pilars del nou estat i una pedra de toc de la seva fesomia.

Fitxa tècnica

Enquadernació: Rústega amb solapes

Format: 23 x 16 cm

Descarrega la portada
Roger Tugas

(Sant Cugat del Vallès, 1986) És llicenciat en periodisme per la UAB i ha col·laborat en diversos mitjans, entre els quals cal esmentar la delegació catalana de Público, l’Ara i Nació Digital, on treballa actualment. En tots ells, ha format part de la secció de política, malgrat que també s’ha encarregat d’informacions vinculades amb l’economia. Va escriure Escac al poder. L’auge de l’esquerra alternativa (2014), va participar en l’obra col·lectiva Crisi i canvis de règim a Espanya i a Catalunya (1898-2015) (2015) i col·labora en diversos mitjans audiovisuals.

Seguiu-lo a Twitter: @rogertugas

Ferran Casas

(Barcelona, 1977) És periodista. Va començar a la secció de política del diari Avui i en va ser corresponsal a Madrid entre el 2000 i el 2007. Va estar implicat en el naixement de Público, on s’encarregava de la informació política catalana, i de l’Ara, on va ser cap de política cinc anys i delegat a Madrid un any. Des de finals del 2016 fa de subdirector a NacióDigital. Els darrers vint anys ha fet periodisme polític a Barcelona i a Madrid. Col·labora a TV3, la Sexta, Catalunya Ràdio i Radio Euskadi.

Seguiu-lo a Twitter: @Ferrancm

Roger Tugas

(Sant Cugat del Vallès, 1986) És llicenciat en periodisme per la UAB i ha col·laborat en diversos mitjans, entre els quals cal esmentar la delegació catalana de Público, l’Ara i Nació Digital, on treballa actualment. En tots ells, ha format part de la secció de política, malgrat que també s’ha encarregat d’informacions vinculades amb l’economia. Va escriure Escac al poder. L’auge de l’esquerra alternativa (2014), va participar en l’obra col·lectiva Crisi i canvis de règim a Espanya i a Catalunya (1898-2015) (2015) i col·labora en diversos mitjans audiovisuals.

Seguiu-lo a Twitter: @rogertugas

Ferran Casas

(Barcelona, 1977) És periodista. Va començar a la secció de política del diari Avui i en va ser corresponsal a Madrid entre el 2000 i el 2007. Va estar implicat en el naixement de Público, on s’encarregava de la informació política catalana, i de l’Ara, on va ser cap de política cinc anys i delegat a Madrid un any. Des de finals del 2016 fa de subdirector a NacióDigital. Els darrers vint anys ha fet periodisme polític a Barcelona i a Madrid. Col·labora a TV3, la Sexta, Catalunya Ràdio i Radio Euskadi.

Seguiu-lo a Twitter: @Ferrancm

Et pot interessar

Envoltat d’idiotes

El Búnquer confidencial

No hi ha paraules

Sota la superfície

Confessions d’un sommelier

La catalana llengua

Xavier Trias. En conclusió