Els set pecats capitals de la justícia

No results found.

No results found.

Supèrbia, peresa, ira, gula, enveja, cobdícía, luxúria: la justícia ha pecat i un dels seus membres més il·lustres i amb millors dots comunicatius, el magistrat Santiago Vidal, ens explica quan i com. Amb casos reals, amb noms i cognoms, amb atreviment. La doctrina Parot, el dret a votar, el cas Nóos, el tancament del diari Egunkaria, el jutge Garzón, el cas Gürtel, el cas Palau, els GAL, les detencions d’independentistes a Barcelona 92, les nenes d’Alcàsser… A partir d’aquests casos i molts altres, Santiago Vidal fa una anàlisi valenta i entenedora de com treballa la justícia actual, de quines coses funcionen i quines han fracassat estrepitosament.

Amb Els set pecats capitals de la justícia, Santiago Vidal ens proposa un nou model de justícia per al futur del país.

Amb pròleg de Mònica Terribas

Amb el suport del Departament de Cultura.

Fitxa tècnica

Enquadernació: Rústica amb solapes

Format: 16 x 23 cm

Descarrega la portada
Santiago Vidal

Santiago Vidal és magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona i professor de dret penal i criminologia a la UAB. És membre de Jutges per la Democràcia i ha escrit nombrosos treballs sobre la corrupció, la discriminació racista, la violència familiar, la justícia juvenil i la llengua catalana en l’administració de justícia. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació, com Catalunya Ràdio, Vilaweb, RAC1 i TV3.

Santiago Vidal

Santiago Vidal és magistrat de l’Audiència Provincial de Barcelona i professor de dret penal i criminologia a la UAB. És membre de Jutges per la Democràcia i ha escrit nombrosos treballs sobre la corrupció, la discriminació racista, la violència familiar, la justícia juvenil i la llengua catalana en l’administració de justícia. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació, com Catalunya Ràdio, Vilaweb, RAC1 i TV3.

Et pot interessar

Envoltat d’idiotes

El Búnquer confidencial

No hi ha paraules

Sota la superfície

Confessions d’un sommelier

La catalana llengua

Xavier Trias. En conclusió