Bon cop de falç

Montserrat Carulla

No results found.

«Assegut en una barana de ferro, hi havia un home prim, ennegrit pel sol i amb barba d’uns quants dies. Me’l vaig quedar mirant amb una mica de desconfiança. L’home em va dir: “No em fas cap petó?”. Aquella veu, jo la coneixia, i aquella cara també. Vaig tenir un pressentiment, que vaig refusar de seguida. “Montserrat, no em vols fer un petó?” Jo seguia mirant-lo sense acabar de creure-m’ho. “Ets el papa?” “Sí, sóc el papa”, va contestar.»

Les escoles de monges i els crostons de pa de la postguerra;la bufandeta de pell i la paperina de les galetes; els records de Sant Feliu i de Molins de Rei i els primers papers a Madrid; les amenaces, la censura i la prohibició del règim; els plors de la mare i l’empresonament del pare…

Petites imatges, espurnes i flamarades d’emoció, que perfilen, amb el pas dels anys, els orígens d’un sentiment i la consciència de pertinença a una comunitat amenaçada, amb llengua i tradicions pròpies, i unes pulsions artístiques impossibles de deturar, en uns anys obscurs, en els quals una dona catalana amb vocació independent i creativa havia de demostrar molt coratge per tirar endavant.

*Amb el suport del Departament de Cultura.

Fitxa tècnica

Col·lecció: D'on vinc

Gènere: Memòries d'infantesa, Veus del país

Format: 13,5 x 21 cm

Montserrat Carulla

(Barcelona, 1930-2020) Actriu. Provinent del món del teatre amateur, va començar la seva carrera professional als anys seixanta i, des de llavors, va participar en nombroses representacions teatrals, sèries de televisió i pel·lícules de gran èxit. També va treballar en l’àmbit del doblatge en català i en castellà. Després de tota una vida de mudances, va adquirir una casa a Saus i es considerava empordanesa d’adopció.

Sobre l'autor/a