Amenaça de sedició

No results found.

No results found.

Darrere de les diferents cares de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany hi ha la de tot un referent feminista de les últimes dècades al nostre país. El centenari del seu naixement ens empeny, per tant, a revisar i rellegir tot allò que va escriure en clau feminista al llarg de la seva vida. Un exercici de lectura i selecció de textos fet per Blanca Llum Vidal, un jove talent de les lletres i el pensament actuals, que ha sabut connectar el compromís i l’activisme de la Capmany amb la reivindicació imparable que avui protagonitzen milions de persones als nostres carrers.

Tal com escriu al seu pròleg: «Ara que els mitjans de comunicació parlen de morts i no d’assassinats (que és exactament el que són), ara que la justícia institucional es mostra indulgent amb tota mena de violència i fins i tot amb manades de violadors, ara també que una multitud de dones prenen la paraula per denunciar agressions i que una multitud de persones s’espolsen la mandra i la complicitat i gosen alçar-se i dir ben fort que “jo, germana, jo sí que et crec”; ara que, al costat de la cara més crua del masclisme (i també de la seva cara més naturalitzada i subtil), els feminismes han assolit una centralitat política que mai no havien tingut, ara potser fóra interessant de recuperar un llegat com el de Maria Aurèlia Capmany».

Amb el suport del Departament de Cultura.

Fitxa tècnica

Gènere:

Etiquetes:

Enquadernació: Tapa tova

Format: 16 x 23 cm, 23 x 16 cm

Descarrega la portada
Maria Aurèlia Capmany

(Barcelona, 1918-1991), escriptora, assagista, dramaturga, traductora, activista i política. Algunes de les seves novel·les més destacades són Un lloc entre els morts (premi Sant Jordi, 1968), Feliçment jo sóc una dona, Vitrines d’Amsterdam, Quim/Quima i El jaqué de la democràcia. La seva obra La dona a Catalunya: consciència i situació (1966) la va convertir en capdavantera del feminisme a Catalunya i en un referent indiscutible per a les joves dels anys setanta. Com a traductora, va incorporar al panorama literari català les veus d’autores com Virginia Woolf i Marguerite Duras. El seu compromís social i polític la va portar a ser regidora de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona del 1983 fins al 1991.

Blanca Llum Vidal

(Barcelona, 1986) És filòloga, poeta i editora. Ha publicat els poemaris La cabra que hi havia, Nosaltres i tu, Homes i ocells, Visca!, Punyetera flor, Maripasoula: Crònica d’un viatge a la Guaiana Francesa i Aquest amor que no és u. Ha editat la poesia d’Àngel Guimerà i actualment té cura de l’edició dels contes de Víctor Català. Ha publicat un assaig sobre March a Reduccions i un sobre Agamben a L’Espill.

Seguiu-la a Twitter: @BlancaLlumVidal

Maria Aurèlia Capmany

(Barcelona, 1918-1991), escriptora, assagista, dramaturga, traductora, activista i política. Algunes de les seves novel·les més destacades són Un lloc entre els morts (premi Sant Jordi, 1968), Feliçment jo sóc una dona, Vitrines d’Amsterdam, Quim/Quima i El jaqué de la democràcia. La seva obra La dona a Catalunya: consciència i situació (1966) la va convertir en capdavantera del feminisme a Catalunya i en un referent indiscutible per a les joves dels anys setanta. Com a traductora, va incorporar al panorama literari català les veus d’autores com Virginia Woolf i Marguerite Duras. El seu compromís social i polític la va portar a ser regidora de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona del 1983 fins al 1991.

Blanca Llum Vidal

(Barcelona, 1986) És filòloga, poeta i editora. Ha publicat els poemaris La cabra que hi havia, Nosaltres i tu, Homes i ocells, Visca!, Punyetera flor, Maripasoula: Crònica d’un viatge a la Guaiana Francesa i Aquest amor que no és u. Ha editat la poesia d’Àngel Guimerà i actualment té cura de l’edició dels contes de Víctor Català. Ha publicat un assaig sobre March a Reduccions i un sobre Agamben a L’Espill.

Seguiu-la a Twitter: @BlancaLlumVidal

Et pot interessar

Parlant amb tu d’amor i llibertat