Sota la cúpula

Per damunt dels prejudicis i de l’actualitat convulsa, el que compta de veritat són les petites coses. Els detalls que ens fan humans i que ens permeten entendre diferents punts de vista.

«La cúpula no existeix. No he ni aterrat i ja se m’ha caigut tot l’argumentari, defensat a capa i espasa, davant la meva família, per tranquil·litzar-los quan els vaig comunicar que me n’anava a Jerusalem durant tres mesos. “No patiu, que a Israel la protegeix una cúpula de ferro”, els vaig dir, amb l’esperança que dins els seus caps projectessin la imatge de l’estudi de televisió d’El show de Truman. Però ara que sobrevolo Israel me n’adono que ni cúpula ni res.»

En Jordi Brescó surt cada dia a cobrir l’actualitat d’un territori que viu els seus anys més convulsos d’una història ja convulsa de per si. A Israel, Cisjordània, Síria, a tocar del Líban i de Gaza i al cor mateix de Jerusalem hi ha trobat dades esfereïdores i grans titulars, però també, i sobretot, relats quotidians que construeixen un dia a dia menys conegut, però més il·luminador.

Un veí que cobra entrada per veure un dels Banksy més famosos del món. Dues aficions enfrontades en un derbi que ja no va només de futbol. Assentaments, colons, assassinats i resilients. Un Jesucrist modern que es passeja pels carrers. En Yakoub, ja ancià, guardià de la memòria del seu poble. Una llibreria assetjada per la censura. I en Walid, fidel escuder de l’autor, un càmera sorrut, però entranyable, amb el motor del cotxe sempre a punt per arrencar. Tots ells conviuen en aquestes pàgines, plenes d’històries narrades amb passió i fina ironia.